Arts escèniques
Teatre
Gener-juny 2026
Arts escèniques
Teatre
Gener-juny 2026
Teatre Principal. 15 anys d’emocions en viu
Espectacle en castellà
Comprar entradesDaniel Fez es considera un influencer regulinchi. En el seu espectacle podreu escoltar, de primera mà, com és la seva vida d’influencer. Com li va en l’amor a Daniel? Li serviran els videotutorials que s’estudien? Traurà la llibreta blava? Algú de vosaltres té algun consell per a ell? És un monòleg fresc, amb molta interacció amb el públic i ple d’històries regulinchis.L’autor va començar a crear contingut a la plataforma Vine. Actualment podeu veure els seus vídeos a TikTok, Instagram i Twitter. Es descriu a ell mateix com a «Hacedor de videos y cosas de esas».
Activitat gratuïta vinculada:La comèdia des de dins
Més informació
Teatre Principal. 15 anys d’emocions en viu
Després de trenta-dos anys de silenci, la Paula es presenta a casa del Sergi amb una proposta urgent: reconstruir l’última nit del viatge a Göteborg on la seva connexió es va trencar per sempre. Armats només amb un vell diari i records fragmentats, tenen una sola nit per resoldre el misteri del que realment va passar. A contrarellotge, i amb la presència dels seus “jo” de divuit anys, el retrobament es converteix en un interrogatori creuat sobre l’amor, la memòria i les segones oportunitats. Però, què busca realment la Paula: tancar un cas pendent o reobrir una porta que mai s’hauria d’haver tancat?
M(otherlands) es una creació escènica documental, guanyadora del premi de creació comunitària de Terrassa Crea 2025. Una recerca de creació col·lectiva a partir d’arxius i testimonis que ronden la intersecció maternitat-migració (filles de migrants, mares migrants, migrants que no són mares, entre altres…). A través d’una polifonia de veus de persones migrades a Terrassa, busquem il·luminar històries menys representades i aportar a la construcció de nous imaginaris entorn de la migració.
Producción exposición “Objetuario M(OTHERLANDS)” Lule Durante, Natalia Corsi, Francisca Mujica.
Agradecimientos a mi madre María Isabel Kursan por la vida, y por sus videos que acortan las distancias.
Teatre Principal. 15 anys d’emocions en viu
La truita parla d’amor, de menjar, de família, de mort, de valors universals, de comunitarisme, d’avui en dia. Una comèdia dramàtica de Baptisme Amann dirigida per Ferran Utzet.
A La truita, una parella que s’acosta a l’edat de jubilació acaba de mudar-se a un petit poble per obrir-hi una petita fleca ecològica. Casa nova, vida nova, diuen. Un diumenge, reuneixen les seves tres filles i les parelles respectives per l’aniversari del pare.
La filla mitjana, però, arriba amb un peix: una truita. Lactopescovegetariana, no menjarà la vedella que ha preparat la seva mare amb tant d’amor. De fet, és principalment d’això que parlaran. Per què no fa com tothom? Què significa “tenir conviccions”? I conviccions de què, exactament? És adequat defensar les nostres conviccions quan fan mal als altres?
Mentrestant, el pare té un anunci important a fer. Segons explica el seu autor, a La truita “volia parlar d’aquells en què no ens fixem, en els quals mai no ens interessem, invisibilitats no per qüestions polítiques (que és el que fem amb els violents, els bojos o els pobres), sinó simplement per omissió, per falta d’interès. Aquells que, de generació en generació, pensen en el món, intenten representar-lo o representar-se’l, però que finalment no ho fan mai”.
La truita parla d’amor, de menjar, de família, de mort, d’amor, de generacions, de valors universals, de comunitarisme, d’avui en dia. La seva implacable estructura està formada per tres parts: entrant, segon plat i postres.
Autoria: Baptiste Amann
Traducció: Carles Batlle
Direcció: Ferran Utzet
Intèrprets: Jordi Boixaderas | Júlia Bonjoch | Marc Bosch | Sara Espígul
Tai Fati | Miranda Gas | Arnau Puig | Emma Vilarasau
Escenografia i disseny de vestuari: Albert Pascual
Disseny de llums: Guillem Gelabert
Disseny de so: Guillem Rodríguez
Disseny audiovisual: Francesc Isern
Ajudant de direcció: Gina Surià
Cap tècnic: Ap7 projectes tècnics Enric Alarcón
Tècnic de so i audiovisuals: Roger Giménez
Construcció d’escenografia: Carles Piera – Pascualín
Estructures
Treball de text: Carles Batllet i Ferran Utzet
Regidoria: Pol Quintana – Carol Ibarz
Ajudant d’escenografia i vestuari: Mercè Lucchetti
Alumna en pràctiques: Emma Pons
Fotografia promocional: Marta Mas
Disseny gràfic: Queralt Guinart
Vídeo promocional: Gusto Audiovisual
Premsa: Mima Garriga
Comunicació Teatre Poliorama: Ivan Danot, Laia Sanz i Carlos Zaragoza
Comunicació BItò: Bea Moyano i Mariona Gómez
Direcció de producció: Josep Domenech
Cap de producció: Blanca Arderiu
Producció executiva: Macarena Garcia
Comunicació: Bitò
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Agraïments: Sergi Belbel, Mònica Molins
Teatre Principal. 15 anys d’emocions en viu
Avanç de la segona temporada de 2026!
El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si pretén prorrogar la seva existència. Mentre un gabinet científic convocat d’urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la matèria que permet la vida humana, dos germans s’enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d’anomenar-se, deixa d’existir.Una història de números, explicada amb lletres. Terrenal, però amb el cap als núvols. Jordi Oriol, pretén continuar indagant sobre els límits del llenguatge, però aquesta vegada dialogant amb els propis de la ciència.
Teatre Principal. 15 anys d’emocions en viu
Avanç de la segona temporada de 2026!
Aina Tur i Glòria Balañà proposen una dramatúrgia a partir d’aquest llibre colpidor de la periodista Txell Feixas, Premi Nacional de Comunicació 2023: Històries de resistència, de rebel·lia, d’empatia. Joumana, Samar, Gulan, Hiyam, Khadija, Benchymar, Lara, Maya, Nancy i en Samir. El Líban, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria o l’Afganistan. Diverses dones provinents de diferents països del Pròxim Orient i l’Àsia. Cadascuna té una història per explicar. Històries del món d’avui.