Comissària Carla Jaria

Valentina Alvarado Matos, Colita, Martina Manyà, Mariona Cañadas & Pedro Murúa

Del 20 de juny al 31 d’agost

Inauguració 20 de juny a les 18 h

Sobre dones, treball tèxtil i memòria a Terrassa

El passat industrial de Terrassa està profundament inscrit en el cos de les dones. La indústria tèxtil va ser un eix del progrés de la ciutat i i va incorporar la mà d’obra femenina apropiant-se de les capacitats corporals associades històricament a la feminitat: la destresa manual, l’atenció al detall o la precisió del gest. Aquestes habilitats, fruit d’una transmissió generacional, van ser sistemàticament deslegitimades com a coneixement formal al considerar-se naturals, tot i ser imprescindibles per al funcionament de la cadena productiva. Des d’aquesta fricció, Pensar amb les mans explora el pas del taller domèstic a la fàbrica com una reorganització del saber corporal femení en un règim capitalista de control del temps i del cos.

---

A la fàbrica, el cos femení s’integra com a força de treball mentre el coneixement que sosté el gest queda fora del relat productiu. Aquesta reorganització implica una segregació de tasques segons gènere, que determina salaris i trajectòries professionals. Però la fàbrica no és només un espai de disciplina: també ho és de cooperació i suport. Les dones hi generen complicitats i aliances informals que sostenen la solidaritat obrera. A través de cinc artistes, l’exposició posa el focus en els sabers corporals i en les formes de relació que han fet possibles espais de resistència col·lectiva. Aquí, el teixit, les mans i els ritmes del cos apareixen com llocs de memòria compartida, des d’on es qüestionen els vincles entre temps, treball i valor.

Comissària Carla Jaria

Cada gesto 2024Color, 16 mm – 2K / Digital 5.1 9’ 47”Una producció del CCCB amb la col·laboració de DONES VISUALS i la Diputació de Barcelona.

L’obra de Valentina Alvarado Matos (Veneçuela, 1986) s’articula a partir d’una pràctica audiovisual i expandida que investiga la relació entre imatge, materialitat i memòria. El seu treball parteix sovint del diàleg amb suports com la pel·lícula analògica, el paper, la veu o la ceràmica, entenent-los com a espais de traducció entre experiència i relat. A través d’aquests llenguatges, explora processos vinculats a la memòria, la construcció de la identitat i les formes de representació del paisatge.

Cada gesto és un retrat en moviment que s’apropa a la ciutat de Barcelona a partir de la petjada i la vida interior dels seus tallers artesanals. La peça desplaça la mirada cap a les mans i els gestos del treball manual, convertint-los en eix narratiu i visual. A través de diverses dones artesanes, el film construeix una ciutat tàctil, on la pràctica del fer esdevé forma de percepció. En aquest recorregut, el detall i la repetició en el moviment obren un espai de lectura del treball manual com a forma de coneixement situat, on la matèria i el gest articulen una altra temporalitat de la ciutat.

Obreras en los telares. Poblenou, Barcelona 1976-1977Baritado Glicéé. Copia moderna enmarcada en fusta. 51×62 cm (cada una) ©Archivo Colita Fotografía

Colita (Barcelona, 1940 – Barcelona, 2023) és una de les figures fonamentals de la fotografia documental a l’Estat espanyol. La seva obra, desenvolupada especialment a partir dels anys seixanta i setanta, retrata escenes de la vida cultural, social i política des d’una mirada directa, propera i compromesa. Amb un llenguatge visual centrat en el gest quotidià i en les relacions humanes, la seva fotografia posa especial atenció en els cossos, els espais de treball i les transformacions socials del tardofranquisme i la Transició.

Les imatges d’Obreras en los telares formen part d’un reportatge realitzat en una fàbrica tèxtil del Poblenou entre 1976 i 1977 i publicat a la revista Vindicación Feminista, una de les primeres publicacions feministes de la postdictadura. Les fotografies documenten la incorporació massiva de les dones al treball industrial i les condicions de desigualtat que estructuraven aquest sistema productiu. Colita centra la mirada en els gestos repetitius, la maquinària, la concentració i la proximitat física entre treballadores. Les imatges mostren el treball tèxtil com una experiència corporal compartida, fent visibles aquelles formes de treball femení que històricament han quedat fora del relat industrial dominant.

Selecció de peces del projecte Topomezcolanza 2025 – en curs

Les obres estan compostes principalment per fibres vegetals, com el lli i el cotó; polpa de paper elaborada amb cel·luloses de procedències diverses, i varietats de plantes, terres i tints recol·lectats d’un descampat veí. Dimensions variables La pràctica de Mariona Cañadas (Barcelona, 1991) i Pedro Murúa (Santiago de Xile, 1991) se situa en la intersecció entre el llenguatge tèxtil, el paisatge i els processos ecològics, entenent el treball amb fibres, pigments i matèries orgàniques com una forma de relació amb l’entorn i els seus ritmes.

A través del teixit i la recol·lecció de materials, desenvolupen processos vinculats a la temporalitat del cos i als ritmes propis de la matèria. El seu treball reivindica el valor dels processos manuals, del gest repetit i de les formes d’atenció associades al treball artesanal. Les peces presentades formen part de Topomezcolanza, una recerca situada al voltant d’un descampat proper al seu espai de treball a La Escocesa, al barri del Poblenou de Barcelona. A partir de plantes, terres, restes minerals i fibres vegetals recol·lectades de l’entorn, el projecte investiga els processos de transformació i coexistència que emergeixen en aquests paisatges residuals. Més enllà de buscar un color específic, les obres funcionen com a registres materials del lloc i de les seves temporalitats. El teixit apareix com una estructura de relació entre cossos, vibracions, matèries i ecosistemes, mentre el tint i la trama esdevenen espais d’experimentació des d’on pensar formes de convivència i regeneració.

Pintura, tira, trama2026 Tela de cotó crua pintada, acrílic, pigments, fil de cotó, sedaDimensions variables

La pràctica de Martina Manyà Vintró (Barcelona, 1983) explora la pintura com un espai d’experimentació formal, sensorial i poètic. La seva obra s’expandeix cap al tèxtil, l’escenografia i la instal·lació, desbordant els límits tradicionals del llenç per explorar les dimensions materials i espacials de la pintura. A través del treball manual i del contacte sostingut amb la matèria, les seves peces investiguen la relació entre gest, temporalitat i transformació.

Pintura, tira, trama forma part d’un procés de recerca i experimentació sobre maneres de transformar materials sobrants de la seva pràctica pictòrica. A partir d’obres des cartades, fragments de tela o marges de pintura, Manyà treballa amb tècniques com cosir, assemblar, tenyir o teixir per generar noves formes híbrides entre pintura i tèxtil. La peça posa el focus en la idea d’insistir i persistir, tant en relació amb els materials com amb el propi gest. L’acte de teixir es manifesta aquí com una manera d’aturar-se i reconnectar amb el temps del cos, a través d’una acció repetitiva que oscil·la entre l’automatisme i l’atenció conscient. El gest tàctil i reiterat amb la matèria esdevé així una forma de relació amb la repetició, la cura i la reparació.

És curadora i investigadora. El seu treball explora l’impacte del semiocapitalisme en la configuració de cossos i relacions, centrant-se en processos de producció de subjectivitat travessats per lògiques productives i de representació. És cofundadora de trans-, un col·lectiu d’investigació artística, i de PONT, una productora cultural multidisciplinària orientada a l’experimentació. Es va formar en Comunicació i Indústries Culturals (Universitat de Barcelona), amb un postgrau en Anàlisi d’Art Contemporani (UB) i un màster en Curating & Collections (University of the Arts London). Ha treballat com a coordinadora d’exposicions i projectes en galeries, espais i institucions culturals com NoguerasBlanchard (L’Hospitalet de Llobregat), The Koppel Project (Londres) o el FAD (DHUB, Barcelona). Actualment és comissària adjunta a la Bienal Climàtica (Avilés, Astúries,2026), la primera biennal d’art i transició ecològica en l’àmbit estatal. També és professora col·laboradora al Màster de Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha comissariat exposicions a South London Gallery, Flat Time House (Londres), àngels Barcelona, Can Felipa (Barcelona), Loop Festival (Barcelona), Espai19 (Barcelona), SWAB, Museu del Monestir (Sant Cugat) o la Sala Muncunill (Terrassa), entre d’altres. Ha publicat textos a OnCurating, ISIT Magazine, METAL Magazine, El Punt Avui o El Temps de les Arts