Gabriel Verderi ens presenta la seva obra més recent amb una reflexió sobre la pèrdua, la memòria i l’oblit. Planteja l’intent de mesurar l’experiència inefable dels territoris domèstics i el vincle entre identitat, imatge i record, a través del rescat de fotografies que formen part del llegat familiar.Com la pell arrencada del mur que evoca el substrat del temps, les mirades sense memòria es creuen amb l’espectador per establir un diàleg entre la presència, l’absència i el caràcter efímer del temps. Són imatges que han perdut el seu relat original, però el seu substrat subjacent es fa present perquè l’espectador trobi records que no li pertanyen i reflexioni davant l’aparença que s’amaga darrere d’una fotografia, en una contemplació pausada i introspectiva.

Comissariada per Clàudia Elies i produïda per l’Oficina d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i el Museu d’Art contemporani de Barcelona (MACBA), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, aquesta exposició explora el concepte d’atzar a través d’obres que aborden la casualitat, el destí i la incertesa com a tres eixos vertebradors.

Amb peces d’artistes de Joan Brossa, Luz Broto, Joana Cera, Joan Jonas, Teresa Margolles, Martin Llavaneras, Fina Miralles, Joan Ponç, Sergio Prego, Enrique Ramírez, Allan Sekula i Oriol Vilanova, l’exposició proposa una mirada amb un recorregut obert i no lineal per reflexionar sobre el paper de l’imprevist en la vida i en l’art.

“I, De sobte, l’atzar” convida el públic a observar com el control i la improvisació conviuen en la creació contemporània, i a redescobrir el valor del procés com a espai de llibertat i sorpresa.La itinerància inclou també un projecte de creació participativa de Pep Vidal i l’associació cultural sense ànim de lucre A Bao A Qu, que convida a diversos col·lectius locals a formar part d’un procés artístic compartit.

Retratos en tiempos de SMS és una exposició de Daniel Sánchez Alonso que transforma la fotografia en una eina de diàleg entre persones, pantalles i ciutat. A través de retrats plens de sensibilitat, el projecte connecta Terrassa amb l’univers creatiu de l’artista i ofereix una mirada crítica i poètica sobre les formes de comunicació contemporànies.

L’artista és defineix com un creador d’imatges que “gaudeix explicant històries” i que creu en la intuïció, més enllà dels grans estudis o equips. Amb una trajectòria iniciada als anys 90 i col·laboracions amb mitjans com El País Semanal, Rolling Stone o Vanity Fair, Sánchez Alonso ofereix una mirada crítica i poètica sobre la manera com ens comuniquem en l’era digital.

L’exposició es completa amb activitats participatives convertint l’art en una experiència viva i compartida. Una proposta que emociona, inspira i ens convida a mirar-nos amb nous ulls.

La Kima Pintado (1940-2024), formada a l’Escola Massana i a la Faschhochshule für Gestaltung de Pforzheim (Alemanya), supera les limitacions de la tècnica aplicada de l’esmalt per endinsar-se en una expressió plàstica sense prejudicis ni complexes. Aquesta retrospectiva de la creadora terrassenca evoca les emocions d’una artista en permanent experimentació.

A partir del 5 de novembre de 2026, Terrassa acollirà una nova edició del Festival Panoràmic, un esdeveniment de referència dedicat a la imatge contemporània en totes les seves formes: fotografia, cinema, vídeo, instal·lació i nous formats digitals. El festival proposa un diàleg entre les arts visuals i la societat, entre la memòria i la tecnologia, convidant artistes i públic a explorar com les imatges construeixen el nostre temps.

La Sala Muncunill tornarà a ser la seu principal a la ciutat, acollint exposicions, projeccions, i activitats participatives que promouen la creació, la reflexió i l’intercanvi. Més enllà d’un festival, Panoràmic és un espai viu de trobada entre disciplines i generacions que consolida Terrassa, Granollers i Barcelona com a pols de la cultura visual contemporània, on la imatge es converteix en un vehicle de connexió, pensament i transformació.