La Sala Muncunill acull el cicle Art Terrassa 2025, una proposta que reafirma el compromís de la ciutat amb el talent local, oferint una plataforma de projecció a les creadores i creadors locals.

Art Terrassa pretén generar reflexió i diàleg, amb activitats com les visites comentades gratuïtes per a grups de totes les edats, que apropen l’art a tots els públics de manera intel·ligible i enriquidora, i que són una invitació a conèixer el treball dels i les artistes i a viure l’art com una experiència compartida.

Et convidem a visitar la Sala Muncunill, oberta també els caps de setmana. En un temps en què la cultura és més important que mai, Art Terrassa és el reflex de la nostra ciutat: inclusiva, inspiradora i plena de talent.

DESCARREGA'T LA PROGRAMACIÓ

 

àngels marimon

Des de dins

Des de dins és una mirada. De vegades un impuls, una certesa.

Des de dins és on tot comença. Allà on la intuïció pren forma i rep la pulsació d’allò que et trobes davant dels teus ulls. Pot ser un gest, un moviment, un reflex, un somriure o una mirada, una ombra o una escletxa de llum. És tot allò que resta en silenci i que ens envolta, discretament, sense fer soroll ni estridències.

Sovint son paraules des del silenci. Un diàleg particular.

Més informació sobre l'artista

 

marta leyva

Dones de Picasso

Amb les seves peces, Marta Leyva, aconsegueix alliberar les dones de la vida de Picasso.

Marta Leyva reflexiona sobre la relació de poder que Picasso va establir amb les seves companyes de vida. Unes dones sense rostre entre ambients domèstics i quadres del propi pintor, enfrontades a finestres i balcons que s’obren en una oportunitat d’evasió. Leyva fa un homenatge, a través del color i la sensibilitat mediterrània de la seva obra, a les dones de l’univers picassià que van quedar oblidades a l’ombra del pintor malagueny i la història de l’art.

Més informació sobre l'artista

 

qui és feliu formosa?

A cura de Francesc Ventura i la Comissió Feliu Formosa

Algú ha definit Feliu Formosa (1934) com un tímid que no titubeja i aquesta mostra el vol donar a conèixer com una persona compromesa amb el moment històric que li ha tocat viure.

La seva feina com a traductor el va portar al teatre on va esdevenir actor, autor, director, professor… i va convertir en poeta. Una dedicació que li ha fet guanyar una llista de premis i reconeixements que diuen molt de la importància i de la feina que ha fet fins avui i que, de moment, no pensa abandonar.

Dins dels actes dedicats a Feliu Formosa es podrà veure el recital Molt bé diu senyor Feliu, dilluns 19 de maig, a les 19h, al Teatre Principal amb entrades gratuïtes que trobareu en aquest enllaç: Entrapolis – Gestió i venda d’entrades

Els actes d’homenatge a Feliu Formosa s’han realitzat en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell.

 

DAVID CHALER

Més enllà del sketch

És un fet inusual que un pintor abstracte torni al figuratiu.

Quan fa deu anys David Chaler Corbella va conèixer els Urban Sketchers va quedar fascinat pel seu Manifest i pel component lúdic i terapèutic del dibuix urbà. Des d’aquell moment, gairebé n’ha fet un apostolat, impartint classes de forma altruista i organitzant tallers i trobades.

En les seves obres, fetes amb els materials més singulars, intercala notes d’humor, crítiques àcides a temes d’actualitat i clams a favor de la pau. Chaler sempre va més enllà del sketch.

Més informació sobre l'artista

 

FÈLIX SAMPIETRO

L’Or del Silenci

Retall i disecció de textos que creen noves narratives visuals.

En l’obra de Fèlix Sampietro no hi trobem una norma. Les nocions tradicionals de l’art hi cohabiten amb nous conceptes: unitat d’impressió i concentració d’una idea. Unitat d’impressió quan, en contemplar l’obra, sentim a l’uníson els estímuls externs i la pròpia experiència. Concentració d’una idea quan realitat externa i realitat psíquica són sentides com a significatives, com a transcendents.

I encara, aquesta unitat d’impressió i aquesta concentració d’una idea les hi trobem en presència, no en discurs. Perquè l’art de Sampietro és un full, un llibre, un objecte escrit capaç de travessar lleuger la intuïció (presència), però que és frenat en la deducció (discurs).

Text de Jordi Badiella

Més informació sobre l'artista

 

Helena Laguna Bastante

Fer Migas. Un assaig sobre memòria, pèrdua i llenguatge.

Projecte que parteix de l’analfabetisme de l’àvia de l’artista i del seu desig de preservar la seva recepta de migas manxegues com a premises principals.

Aquesta proposta esdevé un espai potencial on reflexionar sobre el llenguatge i l’escriptura, així com un incentiu per a buscar nous suports o maneres per a captar i guardar un coneixement que passa directament pel cos.

El projecte s’entén com un assaig; un espai per pensar amb diferents tècniques i disciplines sobre els límits i tensions de la memòria, la pèrdua, i el llenguatge; així com de la poètica al voltant del cos, l’espai, el gest, i la traça com a noves formes possibles d’escriptura somàtica.

Helena Laguna és guanyadora d’una beca Terrassa Crea 2024.

Més informació sobre l'artista

 

ESTER RAMÓN

Tèrries

L’obra d’Ester Ramon explora amb el material de terracota fent una reflexió sobre la transcendència espiritual de l’ésser humà.

Una invitació a redescobrir el potencial del fang, un material que es pot convertir en un mitjà poderós per expressar idees complexes i profundes plenes d’ànima.

En les seves peces, hi predominen les formes compactes, serenes i arrodonides, que es disposen en l’espai en un joc sinuós i sensual, de vegades amb un cert caire arquitectònic.

Temes com l’aigua, la natura, caminar o l’etern retorn són l’eix sobre el qual giren totes elles, essent la mostra un testimoni de l’eclecticisme orgànic del seu art.

Ester Ramon és l’autora de l’escultura El bicicle de l’aigua situada a la plaça de la Tecnologia de Terrassa.

Més informació sobre l'artista

 

IGNASI CABANES

Frag’ments

Exploració del món interior a través del collage i la paraula.

Cada obra és una finestra als dubtes, a les certeses que es trenquen i als camins que es desdoblen. Amb textos que dialoguen amb imatges i textures, aquesta sèrie parla dels pensaments introspectius —tant els que ens aclaparen com els que ens alliberen— i dels contrastos que defineixen la vida: la llum i l’ombra, el silenci i el soroll, el caos i l’ordre. Un recorregut per tot allò que no sempre es veu, però que sempre és dins nostre.

 

Moreno & Soria

Pensava que me’n recordaria · I thought I would remember

Moreno & Soria destaquen pel seu enfocament innovador i la hibridació de disciplines

Pensava que me’n recordaria explora la capacitat de la fotografia per recrear la distorsió i surrealisme dels somnis. A partir de la realitat capturada, la fotografia s’obre a manipulacions i interpretacions que difuminen la línia entre realitat i ficció, i exploren temes com la identitat, el temps i la memòria. També l’ombra, amb la seva profunditat i misteri, esdevé un element clau per crear atmosferes oníriques.

L’exposició proposa imatges recreades que evoquen sensacions etèries, espais desdibuixats i penombres, i convida el públic a reflexionar sobre la percepció, la memòria i la connexió.

Més informació sobre Lidia Moreno Més informació sobre Soria

 

David Millán

Enyor d’un record

Resten els records a la nostra ment esvaïts pel pas del temps. 

Les imatges difoses parlen d’enyors i sorgeixen de càmeres antigues arraconades i oblidades esperant que algú les hi torni a donar vida. El conjunt de les imatges revelades i positivades analògicament (excepte les ampliacions, que han estat impreses digitalment provenint de negatius revelats) junt amb les gravacions en Súper-8, creen un ambient “romàntic” que connecta directament amb el passat. L’ús d’imatges en color Polaroid, transferides a altres suports, ajuden a potenciar el breu recorregut en blanc i negre plantejat a l’exposició, a on s’ha fet ús de paper fotogràfic i negatius caducats majoritàriament.

Full de sala DESCARREGA'T LA PROGRAMACIÓ