Arts escèniques
Arts escèniques
Gener-juny 2026
Arts escèniques
Arts escèniques
Gener-juny 2026
“Sento la fi dins del cos. L’única batalla final és la que lluito amb mi mateixa. La meva apocalipsi no és una catàstrofe, és un gran cabaret… com la vida mateixa. Sé que aquesta última batalla la guanyaré perquè no acaba en extermini, sinó en l’acte més difícil: perdonar-me per tot el que no vaig fer, per la qual cosa ja no faré, i aprendre a assumir-ho sense càstig. Massa soroll, massa vanitat, massa alcohol. Deixar d’esperar. Retirar el cos de la funció poètica. Detenir-se per fi. Però sense esperar el regne dels cels, perquè el regne dels cels no existeix.”
Una obra que qüestiona el paper de l’art, la identitat i l’ofici d’actor en una societat automatitzada. En un futur immediat, els robots han substituït els humans als escenaris, quatre actors, que en algun moment van destacar, convertits en regidors o tècnics d’un teatre. L’autor uruguaià proposa una distòpia teatral on els actors han deixat de ser útils. Què queda, de l’ésser humà, quan la màquina pot fer-ho tot millor?
La idea d’Europa de George Steiner concep la història com un pes carregat d’atrocitats, però també com un camí cap a la llibertat gràcies als avenços científics i socials. Afirma que l’ésser humà té capacitat per fer el mal, però també per dedicar-se a coses com: música, matemàtiques, poesia, bondat… La recerca d’aquestes qualitats és la resposta a la incertesa europea davant la globalització. A escena no hi parla un filòsof, sinó una figura molt lligada a la idea d’Europa: el passavolant que truca a la porta, el rodamon que arriba a peu i s’atreveix a preguntar per la nostra ànima…
Una proposta tragicòmica que explora la idea de consol, amb una mirada delicada i profunda sobre les relacions humanes. L’espectacle combina circ, moviment i una estructura escènica circular que acull el públic convidant-lo a participar activament. Conhort dona veu al soroll, la fragilitat i la bellesa de l’existència compartida. Una oda a les misèries perquè ens fan iguals, reconeixent-nos contents dins un niu de perdedors.
Espectacle en castellà
Comprar entradesUna trilogia èpica que narra la vida de Fernando Atienza, un jove barceloní, al llarg de les dècades turbulentes des dels anys seixanta fins als noranta. La història se centra en el seu creixement i evolució en una Espanya en transició, des del final de la dictadura de Franco fins a la promesa dels Jocs Olímpics del 92.
L’exploració del vincle entre dues dones, on l’equilibri entre sostenir i esfondrar-se es converteix en el centre de gravetat de la trobada. Inspirada en les expressions “tenir la pell de gallina” i caminar amb peus de plom, l’obra investiga la tensió entre el sensitiu i el racional, teixint una relació de suport i vulnerabilitat entre tots dos cossos.
Tres dones a escena que, amb cada gest, aporten memòria i una veu que les uneix, les travessa, les sosté. Del jo al nosaltres. Del conflicte al joc, del ritme individual al pols compartit. Proposen la trobada entre el flamenc i la dansa urbana contemporània. Llenguatges carregats d’història, de lluites i d’identitats que volen ser escoltades i anomenades. Cossos que parlen, que criden i que es troben en un espai comú.
En la nova proposta del projecte l’IT Teatre Lliure (Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre i Teatre Lliure), la directora Carol López indagarà amb els i les joves graduats de l’Institut del Teatre la fascinació produïda per un crim real i com funciona la construcció de l’opinió pública a les xarxes socials. Una nit de desembre, als EUA, el director executiu d’una gran companyia cau mort a trets. Les bales porten escrites tres paraules: Deny, Defend, Depose. El noi que les ha disparades es convertirà, de la nit al dia, en un heroi mediàtic. L’espectacle girarà per set municipis de la demarcació de Barcelona en el marc del projecte Reverberacions IT Teatre Lliure.
En el marc del projecte Àgores i del Jazz Terrassa Swing Fest, els carrers de Terrassa s’omplen de música i ball. El swing més festiu i genuí pren protagonisme amb una ruta musical itinerant que converteix la ciutat en una autèntica festa. A les 11 h, des de la plaça Vella, la banda de swing Noel & The Jazzy Fortunes iniciarà la desfilada amb ritmes contagiosos, creant una second line inspirada en els carrers de Nova Orleans.
L’itinerari arribarà fins a l’Horta dels Frares, on tindrà lloc una classe oberta de Lindy Hop adreçada a tots els nivells, seguida d’una exhibició. Al mateix espai, s’obrirà també un ball social per a tothom.
Noel & The Jazzy Fortunes
La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos. Ambientada a Solsona a finals del segle XVIII, narra les intrigues al voltant d’un acord matrimonial entre una pubilla i un jove orfe, on s’entrellacen els interessos econòmics amb les sospites i les passions amagades. Explora temes com religió, cultura, honor, i abús de poder. Una crítica a la hipocresia social de l’època, on el contrast entre la rigidesa moral de la noblesa i la senzillesa del poble dona lloc a un amor impossible que acaba esdevenint en tragèdia.
Mari Paula reinventa l’univers clàssic al qual les dones s’han vist encadenades al llarg dels segles. Partint de la tradició del ballet i el teatre, rescata a tres figures icòniques: Odette i Odile, del Llac dels Cignes, i Ofelia, d’Hamlet, per a alliberar-les dels rols de víctimes, boges o màrtirs als quals han estat condemnades pels senyors que van escriure les seves històries. La peça és una resposta contemporània i visceral a la lògica classista, blanca i patriarcal que ha dissenyat i perfilat aquestes obres des de fa més de 25 segles. I també és una transformació autobiogràfica convertida en una coreografia alliberadora.
POP és un retrat en forma de monòleg de dansa. Un espectacle intimista que, des de l’humor, explora la fragilitat, les obsessions, la frustració i el pas del temps. Una dona de 33 anys que intenta arribar a tot, però no arriba a res: ballarina que no calla, mare que estima i fuig, amiga, germana, filla, professional. Valenta i cagada, preciosa i lletja, forta però fràgil, segura i insegura… Una dona que conté el que totes contenim ens parla de tot això, travessant històries d’amor i passió que condueixen a l’autodestrucció, ficcions, paisatges i estats del cos.
Una oda a la vida que ens parla de la supervivència, la nostra, la de la societat i la del planeta. Indaga en els murs emocionals que intentem enderrocar mentre el món es descongela. A partir d’una experiència personal de l’artista, la supervivència d’un infart, l’espectacle ens convida a la pausa, a repensar-nos, a escoltar el batec del cor, el propi, el dels altres, el dels animals, el de les plantes… sentir els múltiples batecs de vida. Ens porta a mirar-nos endins, trencar el gel intern i tornar a allò més bàsic: que el cor torni a bategar al ritme de la terra.
La dissociació és un terme que es fa servir per descriure la desconnexió entre elements que habitualment estan estretament relacionats, com ara pensaments, emocions, percepcions o la pròpia identitat. Sovint es manifesta com una resposta a situacions d’estrès o trauma, i pot fer que una persona se senti com un espectador dins del seu propi cos, com si no fos qui el controla. Aquesta sensació pot incloure el fet de veure’s des de fora, com si fos un doble. La peça explora aquesta experiència de desdoblament, tant des d’un punt de vista conceptual com físic, oferint una mirada profunda i sensible.
És el viatge apassionant i frenètic d’una noia que es veu obligada a deixar el seu pis de 38 m². Una comèdia amarga amb diferents convidats: la mare, un amant, el propietari, un alumne, la dona de la immobiliària, la socorrista, un milicià… La nostra protagonista haurà d’enfrontar-se a les seves pors: el futur, les expectatives i el fracàs, la precarietat, la soledat… i la seva dificultat per passar a l’acció. Com actuar contra un sistema que l’expulsa quan no és suficient ser suficient? Com aferrar-se al seu castell de 38 m²?
Espectacle en castellà
Comprar entradesL’obra està escrita a partir de les intervencions del personatge de Poncia a l’obra de Federico García Lorca, rescatant les intervencions d’aquesta i convertint-les en reflexió i diàlegs amb fantasmes i ombres. D’aquesta manera, s’il·lumina una nova mirada dins la casa. Tot comença després del suïcidi d’Adela a qui aprecia i es retreu no haver fet més per evitar la seva mort.
La llengua de Poncia es deslliga i ajusta comptes amb les habitants de la casa. Escoltem la veu de la criada per il·luminar els racons foscos de l’obra de Lorca parlant de suïcidi, llibertat, culpa, classe, educació i sexe.
Espectacle en castellà
Comprar entradesDaniel Fez es considera un influencer regulinchi. En el seu espectacle podreu escoltar, de primera mà, com és la seva vida d’influencer. Com li va en l’amor a Daniel? Li serviran els videotutorials que s’estudien? Traurà la llibreta blava? Algú de vosaltres té algun consell per a ell?. És un monòleg fresc, amb molta interacció amb el públic i ple d’històries regulinchis.L’autor va començar a crear contingut a la plataforma Vine. Actualment podeu veure els seus vídeos a TikTok, Instagram i Twitter. Es descriu a ell mateix com a «Hacedor de videos y cosas de esas».
Després de trenta-dos anys de silenci, la Paula es presenta a casa del Sergi amb una proposta urgent: reconstruir l’última nit del viatge a Göteborg on la seva connexió es va trencar per sempre. Armats només amb un vell diari i records fragmentats, tenen una sola nit per resoldre el misteri del que realment va passar. A contrarellotge, i amb la presència dels seus “jo” de divuit anys, el retrobament es converteix en un interrogatori creuat sobre l’amor, la memòria i les segones oportunitats. Però, què busca realment la Paula: tancar un cas pendent o reobrir una porta que mai s’hauria d’haver tancat?
M(otherlands) es una creació escènica documental, guanyadora del premi de creació comunitària de Terrassa Crea 2025. Una recerca de creació col·lectiva a partir d’arxius i testimonis que ronden la intersecció maternitat-migració (filles de migrants, mares migrants, migrants que no són mares, entre altres…). A través d’una polifonia de veus de persones migrades a Terrassa, busquem il·luminar històries menys representades i aportar a la construcció de nous imaginaris entorn de la migració.
Avanç de la segona temporada de 2026!
El present ha imposat un ultimàtum a la humanitat, si pretén prorrogar la seva existència. Mentre un gabinet científic convocat d’urgència dissenya un pla per respondre a la desintegració de la matèria que permet la vida humana, dos germans s’enfronten a la pèrdua del llenguatge que pateix el seu pare, amb la convicció que tot allò que deixa d’anomenar-se, deixa d’existir.
Una història de números, explicada amb lletres. Terrenal, però amb el cap als núvols. Jordi Oriol, pretén continuar indagant sobre els límits del llenguatge, però aquesta vegada dialogant amb els propis de la ciència.
Avanç de la segona temporada de 2026!
Aina Tur i Glòria Balañà proposen una dramatúrgia a partir d’aquest llibre colpidor de la periodista Txell Feixas, Premi Nacional de Comunicació 2023: Històries de resistència, de rebel·lia, d’empatia. Joumana, Samar, Gulan, Hiyam, Khadija, Benchymar, Lara, Maya, Nancy i en Samir. El Líban, Gaza, Rojava, el Kurdistan iraquià, Síria o l’Afganistan. Diverses dones provinents de diferents països del Pròxim Orient i l’Àsia. Cadascuna té una història per explicar. Històries del món d’avui.