Quaranta-tres anys després de la seva primera edició, Darrere nostre un riu de flors trencades… d’Enric Larreula torna a les llibreries amb una nova edició que rescata una obra d’impressions i sentiments profundament lligada a la natura i la identitat catalana.

Escrit entre 1969 i 1970, i amb una cloenda afegida deu anys després, aquest llibre és un viatge sensorial pel Montseny, un dietari íntim que captura el canvi d’un món que s’extingeix i l’abraçada constant de la muntanya com a refugi i revelació. Larreula ens transporta a Viladrau amb una prosa poètica i evocadora, acompanyat del seu inseparable company, en González, un gos errant que es converteix en testimoni fidel del seu pas per aquell territori.

Amb un estil que oscil·la entre el monòleg interior i la contemplació nostàlgica, l’autor descriu el Montseny com un espai d’exploració i introspecció, un lloc on la natura esdevé llibre obert i on cada paisatge amaga una història, un record o una ferida del passat. Aquest llibre és un homenatge a la bellesa salvatge del Montseny i una reflexió sobre la pèrdua: de les masies abandonades, de les formes de vida rurals que s’extingeixen i de la mateixa identitat catalana, sempre sotmesa a tensions històriques. Larreula dibuixa un retrat viu de la muntanya i la seva gent, explorant la relació entre l’home i el seu entorn, el pas del temps i la impossibilitat de retenir el que s’esvaeix.