Existeix una creença més o menys estesa de que no hi ha futur i que no s’hi pot fer res. La sola menció de que ens hem d’esforçar en canviar-lo és una idea rebutjada de manera inconscient o inclús conscient per una bona part de la població. Som una raça addicta al catastrofisme. Sigui a través del cinema, la literatura futurista, els mitjans de comunicació o les xarxes socials, on es prodiga generosament les agressions de tot tipus, l’emergència climàtica, les amenaces de guerra sense cap fonament on sols s’hi amaguen interessos econòmics. Sovint veiem la majoria d’Estats practicant l’enginyeria social a fi efecte d’aconseguir més control i més retallades sobre la ciutadania. Què hi podem fer?