XIII Jornades de Patrimoni Industrial de Catalunya

El concepte de patrimoni industrial ens parla dels elements i les manifestacions lligades al desenvolupament de la indústria, tant les edificacions, les instal·lacions i màquines, els entorns territorials i, per descomptat, les persones, amb les seves habilitats i sistemes de formació, les lluites per la dignificació de les condicions de treball, etc. El patrimoni Industrial en el segle XXI té una part consolidada que ens porta a la Història de la industrialització. Està lligada a una època en què els canvis tecnològics eren lents i se’n podia seguir el seu rastre amb relativa facilitat. No cal dir que els reptes d’entendre, assumir i preservar aquesta part “consolidada” continuen essent molt importants.

Però, a partir dels anys seixanta, amb l’aparició del xip, es comença a posar la tecnologia a l’abast de l’individu, i es permet avançar des de la creació personal. Això comporta una velocitat de canvi accelerada, i a una creació i desenvolupament més assequibles i que es pot portar a tots els àmbits socials.

Les preguntes que ens volem fer són: Com podem seguir aquesta evolució, documentar-la, conservar-la, fer-la visible i explicar-la? Hi ha patrimoni que te l’origen a la Edat mitjana ( per exemple els molins), però quina és la història dels desenvolupaments tecnològics? El patrimoni digital és patrimoni Industrial? Com conservem els documents? La velocitat del canvi fa que el que avui és novetat, demà ja no ho és. Aquesta és la problemàtica a la qual s’enfronta la societat actual: quin i com conservem aquest patrimoni, perquè les generacions futures siguin conscients de la seva història, igual que hem fet en el passat.

DATES:

• 6 d’octubre: Data límit d’inscripció quota reduïda
• 6, 7 i 8 de novembre: Celebració de les XIII Jornades de Patrimoni Industrial de Catalunya

PROGRAMA:

– Dijous 6 de novembre al matí tindrà lloc la inauguració i presentació de les XIII Jornades al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica – MNACTEC.

• Conferència inaugural “La intel·ligència artificial i els museus de la ciència i de la tècnica” a càrrec de Núria Castell Ariño i Josep Amat i Girbau moderada per Antoni Roca Rosell, i portarà per títol.

– Divendres 7 de novembre, conferència convidada amb Sergi Artigas, director d’Estratègia i Innovació del Centre Tecnològic LEITAT.

Les comunicacions presentades es distribuiran entre dijous i divendres en dues sales.
Dijous i divendres, a més de les comunicacions, es faran dues rutes guiades al migdia per conèixer el patrimoni industrial de la ciutat de Terrassa.

La jornada de divendres finalitzarà amb el balanç de clausura, a càrrec del comitè organitzador.

– Dissabte 8 de novembre tancarem les Jornades amb una activitat més lúdica amb la visita al Parc Audiovisual de Terrassa. Centre de producció amb grans platós i empreses del sector, clau en el projecte Catalunya Media City.

COMUNICACIONS:

Les sessions definitives i els horaris es comunicaran a finals d’octubre i estaran coordinats per un moderador o moderadora.

El comitè científic ha organitzat les comunicacions en sis àmbits:

ÀMBIT 1: La història en els arxius i biblioteques

• L’Arxiu Nacional de Catalunya i el patrimoni industrial. Nou context i noves estratègies per la recuperació del patrimoni documental industrial català. A càrrec de Pilar Cuerva Castillo, directora de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
• Patrimoni industrial i arxius històrics. El cas de Catalunya. A càrrec de Pere A. Fàbregas Vidal, llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i PDG per IESE. Historiador i comunicador.
• La importància dels petits arxius comercials: El cas de Chocolates Bataller (1927-1957), de Girona. A càrrec de Xavier Martí Ylla, Historiador i periodista.
• La Teranyina i La ciutat del fum, dues rutes literàries de les Biblioteques de Terrassa. A càrrec de Glòria Soler Chic, Llicenciada en Història per la UAB. Tècnica auxiliar de la Biblioteca Central de Terrassa.
• Patrimoni industrial a l’arxiu? L’arquitectura industrial de Manresa a través dels expedients d’obres. Lluís Virós Pujolà, Llicenciat en història contemporània per la UB i doctor en economia per la UB. Docent i investigador en patrimoni i història industrial.

ÀMBIT 2: Reptes de futur dels museus.

• Els mostraris tèxtils: recerca, conservació, documentació, digitalització i futur d’un patrimoni viu. A càrrec de Sílvia Carbonell Basté, Dra. en història de l’art per la UAB. Directora-gerent del Museu Tèxtil de Terrassa.
• La recreació virtual del patrimoni industrial: El cas del vapor Aymerich, Amat i Jover. A càrrec d’Isaac Cisa Bofarull, Graduat en enginyeria mecànica UPC i màster en recerca d’enginyeria mecànica. Beca de l’OSIC a l’Àrea de Projectes TIC al MNACTEC.
• El projecte de digitalització del patrimoni industrial de Sabadell. Perspectives d’interacció i gamificació. A càrrec de Juan Claver Gil, Joan Comasòlivas Font, Amabel García Domínguez, Paula Solé Mañas i David Laudo Cortina.
• La nova museografia del Museu del Suro de Catalunya: interpel·lant el present des del passat industrial i imaginant nous futurs. A càrrec de Josep Espadalé Rebulli i Àngela Martí Santanach.
• Els museus corporatius en la preservació del patrimoni industrial del segle XXI. El cas del Museu de les Aigües. A càrrec de David Rovira Pujol, Llicenciat en Història i documentació per la UAB. Responsable d’activitats i patrimoni del Museu de les Aigües.
• Patrimoni i Innovació: Les xarxes de sanejament d’aigua a Catalunya a través del cas de Manresa. A càrrec d’Estefania Santacreu Ramírez i Eudald Serra Giménez.

ÀMBIT 3: Patrimoni Industrial: passat, present i futur.

• Nova vida pel patrimoni portuari: Innovació, indústria, Formació. A càrrec de Joan Alemany Llovera, Doctor en Ciències Econòmiques. Autor de llibres i articles sobre organització, economia, planificació i transformació de ports.
• La transformación del distrito 22@ de Barcelona: el patrimonio industrial como motor de innovación. A càrrec de Pablo Algarrada Vera, Economista. Investigador predoctoral d’història econòmica i empresarial UB.
• Reptes i estratègies pel projecte de conservació-restauració de patrimoni industrial efímer: l’Hospital de Cartró de Capdella (Lleida). A càrrec de Violant Bonet Calveras, Cari de la Peña Galiano, Marta Freixa, Mercè Gual, Júlia Servera i Gumbau, Eva Perisé, SígridRemacha, Ana Pastor.
• Jardins de fàbriques. A càrrec de Jordi Díaz Callejo, Enginyer tècnic agrícola especialitzat en jardineria patrimonial i jardins històrics i màster en Gestió del Patrimoni de la UB.
• Tecnologies de l’habitatge dels treballadors en el cas de les colònies industrials. Característiques cronologies i contextualització de tres casos: La Colònia Sedó, la colònia Güell i la Colònia Bertrand. A càrrec de Gràcia Dorel, Professora associada a Reims París 1- La Sorbona i Savoia-Mont Blanc, presidenta de l’associació pel patrimoni industrial de Champagne-Ardenne (APIC).
• Les ciutats obreres de la Solvay. A càrrec d’Albert Fabregas Enfedaque, Llicenciat en Matemàtiques per la UB, professor jubilat de Matemàtiques a la UPC Terrassa. Ha publicat diverses obres sobre la història de la sal a Espanya.
• Projectes hidroelèctrics i habitatge al llarg del S.XX a Catalunya: rere les condicions de vida dels treballadors. A càrrec de Laia Gallego-Vila, Doctora en Història i Arqueologia per la UB. Investigadora postdoctoral de la UAB.
• El patrimoni Industrial de Terrassa. Gestió, Protecció i Conservació. A càrrec de M. Gemma Garcia Llinares (Llicenciada en història per la UAB, arqueòloga del Museu de Terrassa), Marta Gómez Enrich (Serveis d’Urbanisme, àrea de Territori de l’Ajuntament de Terrassa) i Gemma Ramos Serra (Directora Museu de Terrassa).
• De poble a veïnat industrial (i a l’inrevés): L’empresa José Tolrà S.A.-Vda. De José TolráS.A., a Castellar del Vallès. A càrrec de Xavier Martí Ylla, Historiador i periodista.
• La gestió del patrimoni històric industrial de Menorca al segle XXI. Grup de Recerca en Patrimoni Industrial. A càrrec de Miquel A. Marquès Sintes, Tècnic de Patrimoni Històric. Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports de Menorca. Grup de Recerca en Patrimoni Industrial, Tècnic i Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis.
• Destrucció de patrimoni ferroviari a la línia Barcelona Maçanet-Massanes durant el segle XXI. A càrrec de Xavier Nubiola de Castellarnau, Enginyer industrial, assessor tècnic comercial en diversos sectors industrials per Europa. Col·laborador del Cercle Històric Miquel Biada i de l’arxiu familiar sobre indústria catalana.
• La Gallina Blanca a Sant Joan Despí. El valor del patrimoni industrial en la postindustrialització perifèrica. A càrrec d’Alejandro Ros Mateos, Llicenciat en història per la UB, professor de secundària i membre del Centre d’Estudis del Baix Llobregat.
• Les colònies industrials de l’Alt Llobregat: passat, reptes actuals i propostes de futur. A càrrec de l’Associació d’amics de les colònies industrials de l’Alt Llobregat.
• El Rec Gros de la Cellera de Ter. Patrimoni industrial i reptes del segle XXI. A càrrec de Josep Tarrés Turon, Josep Masachs, Xavier Caritg, Josep Llagostera, Sergi Serramitja i Montserrat Roca, membres de la comissió organitzadora del Bicentenari del Rec Gros de la Comunitat de Regants Molí de la Pardina de Celler de Ter.

ÀMBIT 4: El rol de la dona en la indústria.

• Dones i indústria al segle XXI: perspectives, barreres i reptes per a una indústria inclusiva. A càrrec de Xavier Auroux Poblador, Enginyer industrial. Col·laborador d’ESADE i soci de l’AMCTAIC des de la seva fundació.
• La prostitució al Pallars Jussà en temps de les Hidroelèctriques (1910-1936). A càrrec de Joana Franch Esplandiu, Llicenciada en Història, Grau en Informació i Documentació i Màster en Gestió Cultural.
• La dona en la Indústria ceràmica. Impacte econòmic, social i creatiu. A càrrec de Margarida Genera Monells, de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, ICHN, RSAT, Fundació Maurí.
• Incorporar la perspectiva de gènere a l’estudi del patrimoni industrial. A càrrec de Roser Miarnau Pomés i Joel Minguell Clota.

ÀMBIT 5: El patrimoni en els sectors industrials.

• 200 anys de la fàbrica dels Panyos de Manresa i l’inici de la industrialització a Catalunya. A càrrec de Mercè Argemí Relat i Lluís Virós Pujolà.
• Cuando la atmósfera lo permita: Telegrafía óptica en el ferrocarril Barcelona-Mataró. A càrrec d’Emilio Borque Soria i Jesús Sánchez Miñana.
• Del Renaixement al segle XX: El molí de l’Alzina. A càrrec de Josep Casajuana Pladellorens, Llicenciat en Geografia i Història per la UAB, docent, regidor de l’Ajuntament de Terrassa i diputat al Parlament de Catalunya.
• La Central Tèrmica de Fígols les Mines (Cercs-Berguedà) de 1931-32: Un edifici emblemàtic a mantenir. A càrrec de Jaume Corominas Camp, Delineant mecànic jubilat. Autor i coautor de diferents articles i llibres, president de l’Associació Amics del patrimoni cultural de Cercs.
• Una nissaga del Ram de l’Aigua: Els Vidal Poch d’Igualada. A càrrec de Pere A. Fàbregas Vidal, Llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i PDG per IESE. Historiador i comunicador.
• El llegat de la mineria avui: un patrimoni indissociable del nostre paisatge històric i cultural. Algunes propostes didàctiques en espais de la Conca del Priorat. A càrrec de Margarida Genera Monells, Prehistoriadora i arqueòloga. Dra. en Filosofia i Lletres, UB. Graduada en Arts Aplicades (Escola Massana. Associació de ceramistes de Catalunya, ICHN, RSAT, Fundació Maurí.
• La primera central termoelèctrica de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya a Sant Adrià de Besòs (1913): L’origen del hub Catalunya Media City. A càrrec de M. Lluïsa Gutiérrez Medina, Doctora en història Contemporània per la UB. Professora jubilada del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB.
• Les fàbriques tèxtils del Cardener: un conjunt fabril en perill de desaparició. A càrrec de Mónica Mendoza Torrabadella, Arquitecta, màster en teoria, història i cultura de l’arquitectura i postgrau en formes d’anàlisi i intervenció en el patrimoni arquitectònic construït de la UPC.
• La terra crua en el patrimoni industrial: Metodologies d’anàlisi estructural. A càrrec de Laureà Miró Bretos i Josep Maria Pons-Poblet. 
• La pavimentació amb tren de formigó de les carreteres de Vic i Cardona, de Manresa, l’any 1970: un patrimoni industrial viu. A càrrec d’Olga Payan Ballesteros, Conservadora-restauradora de Béns culturals (ESCRBCC), màster en Diagnòstic de l’Estat de Conservació del Patrimoni Històric. Col·labora amb projectes de conservació del MAT de Manresa.
• Dos piezas de telegrafía óptica civil en el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). A càrrec d’Emilio Borque Soria i Jesús Sánchez Miñana.
• L’arquitecte Emili Porta Galobart (1886-1963) i la construcció d’infraestructures hidràuliques i hidroelèctriques (1913-1950). A càrrec de Rosa Serra Rotés, Llicenciada en geografia i història per la UB. Autora de llibres i articles sobre història de la comarca del Berguedà i patrimoni industrial, especialment colònies industrials i mineria. Directora de la revista l’EROL.Soler-
• Ferrocarril, urbanisme i indústria vinícola. Origen i desenvolupament de la ciutat del vi: Vilafranca del Penedès 1865. Centre d’estudis Jordi Nadal Història Econòmica (UB). A càrrec de Raimon Becerro i Montserrat Julià Torné.
• La reproducció del Far de Buda. Un homenatge al Patrimoni industrial, les obres públiques i a Sant Jaume d’Enveja. A càrrec de Josep Subirats Navarro, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja.

ÀMBIT 6: Estudis

• Recerca i preservació del bust d’un industrial terrassenc del segle XIX. A càrrec de Josep Ballber, Industrial PhD candidate in Engineering and Information Technology at University of Lleida.
• Tecnologia semàntica aplicada al patrimoni industrial. A càrrec de Josep Ballber, Industrial PhD candidate in Engineering and Information Technology at University of Lleida.
• El Llibre Blanc del Patrimoni Industrial de Catalunya. A càrrec d’Eusebi Casanelles Rahola, Enginyer Industrial. Director del MNACTEC fins a 2013.
• El vapor Casanovas de Sabadell: estudi patrimonial i arqueològic. A càrrec de M. Carme Carmona Marín i Eugeni Junyent Carreras.
• 175 anys de l’enginyeria industrial. Algunes reflexions. A càrrec d’Antoni Roca Rosell i Guillermo Lusa Monforte.
• La bicicleta, una máquina móvil, veloz y bella. La bicicleta y el ciclismo en el arte. A càrrec d’Iñaki Uriarte, Arquitecte

tarifes i inscripció de la jornada

Organitzen: Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i Generalitat de Catalunya.

Col·laboren: Enginyers Industrials de Catalunya, La Mútua dels enginyers, Universitat Politècnica de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans i Societat Catalana d’Història de la ciència i de la tècnica.

Web del Museu de Terrassa