Arts Visuals
Panoràmic Terrassa
Del 6 de novembre al 18 de gener
Arts Visuals
Panoràmic Terrassa
Del 6 de novembre al 18 de gener
El Panoràmic és un festival dedicat a explorar la connexió entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, amb l’objectiu de promoure i incentivar la recerca de llenguatges i narratives audiovisuals innovadores. Amb una clara vocació pedagògica, el festival es proposa fomentar una mirada crítica sobre la imatge, orientant-se a un públic cada vegada més immers en entorns visuals. D’aquesta manera, el Panoràmic aspira a oferir un servei a la comunitat, impulsant la reflexió i el coneixement en l’ús i interpretació de les imatges que ens envolten.
El Panoràmic arriba a Terrassa aquest dijous 6 de novembre per completar el recorregut d’aquesta novena edició, una cita per descobrir noves narratives visuals i compartir l’experiència col·lectiva que uneix art i territori.
L’acte començarà a l’Arxiu Tobella a les 18h (Placeta de Saragossa, 2), amb la visita a l’exposició Habitar el co_lapse.
Seguidament, es visitarà l’exposició Ecologies de la pausa als Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Carrer de Sant Pere, 46).
La jornada culminarà a les 19h a la Sala Muncunill (Plaça de Didó, 3), amb la vista a l’exposició Tant de bo / Ojalá / Inxal·lah, i un breu acte de presentació.
Durant l’acte es podrà conversar i debatre amb les comissàries Mercè Alsina i Ayça Okay, i les artistes Irene Pe, Claudio Zulian, Andrea Badia, İrem Günaydın, Nina Medioni, Juan A. Zapata i Elia Kalogianni.
En aquesta 9a edició del festival, la temàtica gira al voltant del concepte de «Break. Un nou ordre visual», una oportunitat per aturar-nos i reflexionar sobre l’acceleració i els canvis que han marcat aquest primer quart de segle. Diverses transformacions sociològiques, geopolítiques i tecnològiques han definit el nostre temps, i la imatge no només les ha captat, sinó que també s’ha vist profundament transformada, ja que cada època incorpora tecnologies que incideixen en la imatge i la seva naturalesa. Des del festival, volem iniciar un diàleg per analitzar aquests vint-i-cinc anys, comprendre millor el present de la cultura visual en el seu context i projectar-ne el futur.
Hem arribat a aquest punt després de viure una pandèmia, un canvi radical en el model tecnològic i una situació geopolítica complexa. Durant aquest temps, hem avançat a un ritme frenètic, amb innovacions impensables i obsolescències immediates que no ens han deixat ni un instant de pausa. Innovació, transformació i coneixement, però també fractura, desafecció i analfabetisme funcional induït, han marcat el nostre dia a dia. Aquest primer quart de segle ha estat testimoni de canvis culturals, polítics, científics, socials, econòmics, sanitaris, agroalimentaris, ecològics i tecnològics. Un procés de transformació que ha vinculat l’àmbit local amb una esfera global cada vegada més interconnectada. Però, arribats aquí, ens preguntem: anem realment cap on volem anar o l’acceleració del temps ens impedeix reflexionar sobre el món que construïm?
Per això, proposem fer un break. No només per repensar el disseny i l’ús de les tecnologies, sinó també per reflexionar sobre el nostre present. La imatge ha estat un motor de transformació, i aquests primers vint-i-cinc anys de segle xxi han suposat una revolució extraordinària en la creativitat i la comunicació visual. Més que mai, les imatges configuren la nostra percepció del món i modelen la nostra agenda informativa, records, emocions i prioritats.
Mentrestant, les imatges abandonen definitivament la condició de document i esdevenen llenguatge, en una era en què els registres visuals generats per màquines i per persones són indistingibles. Per primer cop la producció d’imatges pot dependre d’agents no humans, cosa que té un impacte directe en la nostra comprensió del món i, fins i tot, de la nostra memòria.
L’escenari és fascinant, però sovint hi ha poc temps per a la reflexió:
Més enllà dels canvis i de les estratègies visuals emergents, ens cal un break per entendre el món en què vivim i com el representem. Un break cap a un nou ordre visual.
Descarrega el programa
SALA MUNCUNILL
En temps d’incertesa i acceleració constant, què vol dir imaginar el futur? Aquesta visita guiada proposa un recorregut a través d’una exposició que, des de mirades diverses, ens interpel·len sobre el desig de viure d’una altra manera: des d’allò íntim fins allò col·lectiu, des del cos fins al territori, des d’un present que ens oprimeix fins a l’esperança de qui resisteix.
“Tant de bo / Ojalá / Inxal·lah” és una exposició col·lectiva que posa la mirada més enllà del col·lapse. A través de diverses veus de la Mediterrània, la mostra ens parla de l’esperança com a força activa i subversiva. Del “tant de bo” com a gest radical per imaginar futurs compartits.Una visita per activar la mirada, per escoltar altres relats i per obrir-nos a imaginar, col·lectivament, altres formes de viure, de mirar i d’habitar el món.
Més informació Inscriu-teSALA MUNCUNILL
Cem A. · Andrea Badia · Tewa Barnosa · Ghyzlène Boukaïla · İrem Günaydın · Elia Kalogianni · Douraïd Souissi · Merve Ünsal · Claudio Zulián
Comissariat per Nadira Aklouche-Laggoune (Alger), Mercè Alsina (Barcelona) i Ayça Okay (Izmir)
Aquesta exposició explora el concepte d’esperança, no com a expectativa passiva, sinó com a força activa i creadora del món. Partint dels marcs filosòfics de Gilles Deleuze, Ernst Bloch i Hartmut Rosa, la mostra connecta la imaginació especulativa amb la memòria cultural, especialment en el context mediterrani.
El títol, «Tant de bo / Ojalá / Inxal·lah», reflecteix un pont lingüístic i espiritual entre l’àrab i l’espanyol, que comparteixen les arrels etimològiques de la frase «si Déu vol». Aquestes expressions porten tant l’anhel personal com la ressonància col·lectiva, i ofereixen una obertura a les discussions sobre la identitat, el llenguatge i la pertinença.
Està comissariada conjuntament per Ayça Okay, Nadira Aklouche-Laggoune i Mercè Alsina, i aplega obres d’İrem Günaydın, Elia Kalogianni, Tewa Barnosa, Cem A., Andrea Badia, Claudio Zulian, Merve Ünsal, Douraïd Souissi i Ghyzlène Boukaïla.
De dimarts a divendres: 16.00 – 20.00 h
Dissabtes: 11.00 – 14.00 h i 16.00 – 20.00 h
Diumenges: 11.00 – 14.00 h
Dilluns i festius: tancat
Amics de les Arts i Joventuts Musicals – Sala Salvador Alavedra
“Ecologies de la pausa” és un programa col·laboratiu entre centres d’art de la zona eurorregional, que promou residències de recerca i creació artística centrades en la imatge i les seves noves narratives. La Fundació Casa Planas, el Centre d’Art el la Photographie de Lectoure, 3C Calce Culture Contemporaine i el festival Panoràmic treballen per enfortir l’imaginari col·lectiu i la identitat cultural europea, amb el suport de l’Euroregió Pirineus Mediterrània i les administracions locals. En aquesta ocasió es presenten els projectes de dos artistes que reflexionen sobre la pausa en el context mundial, la seva relació amb el turisme i el seu impacte en territoris i comunitats, explorant l’economia turística des del quotidià fins a les seves manifestacions globals.
La sèrie fotogràfica «Off season» centra l’atenció en el món aparentment ordinari i buit dels destins vacacionals en temporada baixa. Aquests entorns, que semblen immutables, es mantenen gràcies als gestos quotidians de les persones que van a netejar-los i conservar-los. Les imatges dels treballadors es barregen amb retrats d’alguns turistes, trobats per aquí i per allà abans del començament de l’estiu, que es mouen pels exteriors, encara deserts i estranys. Nina Medioni s’obre al documental amb aquest projecte, alhora prolongat, a la vagabunderia, agafant desviaments personals. Aquí, la fotografia és un mitjà per trobar l’altre, així com per trobar un espai propi als llocs que s’ocupen, de vegades relacionats amb la història personal i de vegades desconeguts.
«Entre illes / Paisatges d’explotació» és una investigació artística que traça connexions entre el Carib i les illes Balears. La lògica extractivista del turisme va transformar els dos arxipèlags, on l’arquitectura hotelera, la fotografia i milers de postals van fabricar un relat i un paisatge ficticis, escenari per al desig, en què l’habitabilitat cedeix davant de la rendibilitat. L’arxiu, les veus i la repetició revelen com el «muntatge de la il·lusió» en el turisme no és només una qüestió estètica; és una operació política, econòmica i cultural que encara determina com habitem i representem aquests llocs.
ARXIU TOBELLA
Irene Pe
Comissariat per Mercè Alsina (Barcelona)
«Habitar el co_lapse» proposa la pausa com a forma de resistència davant les violències sistèmiques que recauen sobre els cossos malalts crònics. Amb aquest projecte, l’artista Irene Pe visibilitza existències històricament silenciades a partir d’un conjunt d’obres que entenen la malaltia no pas com a passivitat, sinó com un estat de lluita persistent i potencialment disruptiva.
Combinant arxiu documental, imatges pròpies i elements d’imaginació especulativa, el projecte construeix un imaginari de supervivència malalta habitat per cossos desaccelerats que resisteixen al capacitisme i el ritme neoliberal. El projecte contraposa fotografies de l’Arxiu Tobella —amb escenes de lluita obrera i hospitalització— amb registres íntims dels brots i la crisi del cos de l’artista mateixa. Així, entre fragilitat i mutació, emergeix la insistència radical de continuar existint fora del marc imposat pel sistema hiperproductivista.